El teatre

Gran Teatre de La Passió:
4.800 m2.
Capacitat per a 1.700 espectadors
Boca d'escenari: 20 metres d'amplada d'escenàri central, més 2 escenàris laterals de 10 metres d'amplada cadascun  i 12 d'alçada.
Torre telar: 32m. d'alçària.

teatre

Durant la Quaresma del 1940 - acabada la guerra civil espanyola - Cervera cerca trobar, entre altres, els seus costums i tradicions. Entre aquestes, en aquest retornar a les seves arrels, hi ha la de reempendre les representacions de La Passió, després del parèntesi dels anys 1937 al 1939. Val a dir que trobem referència històrica de les tradicionals representacions de La Passió de Cervera datada del 1481, essent la més antiga d'Europa segons la Universitat de La Sorbona de París.

vestibuls1Un nou text, adaptat als nous temps, en aquesta ocasió escrit pels joves poetes locals Emili Rabell Riera i Josep Mª Sarrate Corbinos amb música del Mestre Cerverí Jesús Mª Quintana Conca, és posat en escena l'any 1940. Porta per títol "Cristo, Misterio de Pasión". Les Circumstàncies del moment fan emprar la llengua castellana.

El marc per a la nova representació és el Teatre principal - avui desaparegut - obtenint gran èxit d'interpretació i de públic, que sorprengué a tothom.

Aquest èxit fa que es pensi ja en les representacions del 1941. Tingueren lloc al "Teatro Círculo", on es representarà La Passió amb creixent èxit i popularitat fins a la Quaresma del 1966.

maquillatg1El dia 6 d'abril del 1962 va reunir-se el Patronat de manera extraordinària a les dependències de l'Ajuntament de Cervera. Fou presidit pels que reglamentàriament, en aquell moment eren President i sota-President nats de l'entitat: el Rnd. Dr. Ramon Rota Canal, Arxiprest de Cervera, i el Sr. Josep Mª Razquin Jené, Alcalde de la Ciutat. A partir de la decisió per unanimitat que acorda la construcció d'un Gran Teatre especialment dissenyat per a les magnifiques representacions de La Passió de Cervera, comença el comte enrere.

S'encarrega l'avantprojecte a l'arquitecte de Lleida, Sr. José A. Sanchíz. Es decideix la ubicació del nou local que serà construït sobre el terreny conegut com "l'argilé", de propietat municipal a la part posterior de la Universitat de Cervera.

En reunió del dia 18 de març del 1963, és presentat l'avantprojecte del GRAN TEATRE DE LA PASSIÓ, així com la maqueta realitzada sobre el mateix. 

Com no hi ha previst la financiació de teatres es busca financiació de línia de crèdits hotelers de la època i per Ordre Ministerial de 8 de novembre de 1963 (B.O.E. 262) es convoca concurs públic de crèdit de quinze milions de pessetes per a la construcció d'un complex turístic a Cervera, declarant-se de "Exepcional Utilidad Pública", les obres, mobiliari i instal·lacions compreses en aquest complexe.

El B.O.P. número 4 de 9 de gener de 1964, anuncia subhasta per a la venda d'un solar situat al passeig Balmes de 4.800 m2. de superficie, amb obligació de construir-hi un complexe turístic.

plateacatal1

El 10 de febrer, l'Ajuntament de Cervera adjudica al Patronat de la Passió la subhasta convocada per a l'adjudicació del terreny, per la quantitat de cinquanta mil pessetes.

Amb data 11 de febrer el Banc de Crèdit Industrial concedeix el crèdit hipotecari conseqüentment amb la resolució de la Subsecretaria de Turisme, i amb un termini d'amortització de 20 anys, amb un interès del 4% anyal.

Superat ja l'objectiu burocràtic, disposant del terreny adequat, aprovats els projectes corresponents, i amb disponibilitat creditícia, tot estava apunt, per a emprendre la "gran aventura" de la construcció, vista des de la població en general amb un gran escepticisme i incredulitat sobre la viabilitat de realitzar l'obra.

Ningú creia que pogués ser realitat una obra de l'envergadura projectada, consistent en el Gran Teatre, amb capacitat per a 2.035 butaques, un gran escenari amb embocadura de 20m. d'amplada - 5,5 més que la del Gran Teatre del Liceu - un escenari que amb metres quadrats era tan gran com la platea i escenari junts del "Teatro Círculo" , i a més a més cafeteria hotel, amb amplis menjadors.

Es construeixen els murs de contenció del passeig, que fan també de cimentació, els fonaments de la resta i es construeix tot el tancament exterior i parets interiors bàsiques de l'edifici.

Amb data de 20 de juliol de 1966, acabades les obres de parets exteriors del teatre, s'encarrega a una altra empresa l'acabament del teatre i cafeteries, a part de l'estructura de l'hotel. Al mateix temps es contracten les obres complementàries com per exemple; calefacció, cinema, butaques, prevenció contra incendis, fusteria, cortinatges de teló i boca, muntatge de cafeteries i serveis...

sala1Arribats en aquest moment de l'obra es comprova que la valoració teòrica de disset milions de pessetes de cost, ha estat això, teòrica, ja que la realitat, s'estima, serà pràcticament triplicada. Per tant fan falta més crèdits per tirar endavant l'obra.

Es recorre a la Caixa de Pensions, i aquesta entitat ofereix un crèdit de quinze milions, igual al del B.C.I., davant, però, d'alguns petits problemes que resol el Sr. Fraga davant la Direcció del B.C.I. per a poder realitzar l'operació de la Caixa de Pensions. Es disposava ja de trenta milions de crèdit, ja que s'havia previst la Quaresma del 1967, per a la inauguració del Gran Teatre.

Les obres continuen i el temps s'acaba, el dia 5 de febrer del 1967, va tenir lloc, amb motiu de les festes del Santíssim Misteri, una pre-inauguració del Gran Teatre de la Passió de Cervera, consistent en obrir al públic les dependències, i projectar-hi les primeres sessions de cinema. La impressió del públic, que omplí la totalitat del teatre, fou magnífica.

El dia 9 de febrer, es presentava al nou teatre per primera vegada la representació de "Cristo, Misterio de Pasión". Els mitjans de comunicació en feren gran ressò. S'esgotà el taquillatge d'aquesta primera representació.

Calgué adaptar-ho tot. Ampliar els decorats, fer-ne de nous, adaptar la luminotècnia...
El teatre ja estava en funcionament, la primera representació havia estat una realitat i havia constituït un assenyalat éxit.

La inauguració oficial tingué lloc el dia 12 de març, amb la sala plena de gom a gom. Presidí l'acte el senyor León Herrera y Esteban, director general d'"Empresas y Actividades Turísticas", en representació del ministre d'Informació i Turisme. Acabada la representació hi hagué un acte oficial al saló de plens de La Paeria de Cervera, al qual assistiren les autoritats provincials.

El 28 de juny de 1969 s'inaugura l'hotel. El complexe estava enllestit. Els empresaris havien cobrat, però quedaven endarrerides les amortitzacions bancàries. A fi de resoldre aquest problema, es va decidir construir el bloc de vivendes on avui es troba ubicat Correus, destinant els seus beneficis a pagar crèdits bancaris.

Passats uns anys es va decidí desfer-se de l'hotel, per considerar que la tasca del Patronat no era industrial, sinó cultural-artística, i així poder pagar tots els crèdits pendents, i destinar una important quantitat a millorar les dependències del teatre.

gran teatre1Per al Gran Teatre de La Passió de Cervera hi han passat una quantitat inigualable d'espectadors vinguts de tot el mon per a veure les tradicionals representacions de La Passió de Cervera. Aquest teatre ha estat fonamental per a projectar l'espectacle de forma mediàtica, i reconeixent Cervera com a ciutat de Passió. L'espectacularitat que representa es va veure reflectida al moment en que es declarà aquestes tradicionals representacions d'Interès Públic l'any 1969.

El teatre, però, també s'ha adaptat als nous temps. Una important i rellevant reforma va ser la incorporació de dos escenaris laterals de 10 metres cadascun, els quals permeten una visió espectacular de les representacions de La Passió conjuntament amb l'escenari central de 20 metres, oferint 40 metres totals de boca d'escenari.

L'adaptació de sistemes digitals també s'ha portat a terme en els apartats de luminotècnia, so i escenografia, millorant la qualitat i agilitat de les representacions, fent de La Passió de Cervera un avançat espectacle en tots els sentits.